PUNTS D'INTERÈS
ELEMENTS D’INTERÈS TURÍSTIC I PATRIMONIAL

LES ORQUÍDEES DE CALDERS

Les orquídies silvestres de casa nostra són unes grans desconegudes. Hi ha ben poca gent que sigui conscient de la gran varietat d’orquídies que podem trobar ben a prop de casa. []

DÒLMEN DE SAN TAMANÇ

Sepulcre neolític de fossa del model de cista recoberta per lloses. Datat entre el 3000 i el 2500 aC, al Neolític Final. []

TOMBES DE PARTAGÀS

Necròpoli medieval formada per set tombes en forma de cista, col·locades de forma paral·lela en direcció est-oest.

ESGLÈSIA PARROQUIAL DE ST. VICENÇ DE CALDERS

Església de planta basilical documentada des del 980 però reedificada al llarg del segle XVII. Voltes de creuer i absis poligonal. Conserva algun relleu gòtic, claus de volta amb gravats i mènsules probablement romàniques. Adjacent a la nau principal hi ha la Capella Fonda o del Santíssim, de planta octogonal ni circular per dintre, d’estil neoclàssic, construïda el 1852, amb cúpula i llanterna. []

SANT ANDREU BELLVEÍ

Edifici parcialment romànic datat al segle XII que conserva solament els murs. Fou sufragània de la parròquia de Calders fins el 1875.

SANT PERE DE VILADECAVALLS

Església d’estil neoclàssic edificada el 1944 per suplir l’antiga església que, tot i ser documentada des d’època medieval, era construïda, bàsicament, al segle XVII.El juliol del 1936 l’antiga església va ser incendiada i construïda, de nova planta, l’actual, més propera a la Colònia Jorba que l’anterior.

SANT SALVADOR DEL CANADELL

Petita capella de tradició romànica però fonamentalment gòtica. De construcció simple amb nau rectangular, absis semicircular i campanar d’espadanya. []

CASTELL DE CALDERS

Documentat des del 956 el domini corresponia a una branca dels vescomtes d’Osona, els Calders, que el 1336 van vendre els seus drets a la família Talamanca. A finals del segle XIV, el castell inicia una ampliació que no s’acaba entrant progressivament en decadència i abandó. Actualment destaquen les restes de torre mestre o de l’homenatge, de planta circular, part dels murs de la muralla, un baluard quadrat i petites restes de l’antiga església romànica de Santa Maria del Castell. []

POUA DE GLAÇ

Pou de glaç datada el 1723. De planta circular amb dues obertures superiors, més de 10 metres de fondària i 7 de diàmetre. Va estar en funcionament fins a meïtats del segle XIX. []

BARRAQUES DE VINYA

Es conserven a Calders diferents exemples d’aquesta antiquíssima tècnica de construcció popular coneguda com de “pedra seca”. Aquesta tipologia de construcció la podem trobar tant amb planta circular, com rectangular, sempre però, datades a partir del segle XIX coincidint amb la gran expansió de la vinya. Amb la mateixa tècnica podem trobar parets de marge, pous, etc. []

CREU DEL TERME

Creu de terme de l’any 1805 feta en ferro i damunt un pedestal octogonal de pedra. Situada a la cruïlla de camins del camí ral de Manresa a Vic amb el d’Artés. []

amunt

CAMÍ RAL DE BARCELONA

Una part de l’antic camí ral de Barcelona a Berga es conserva en molt bon estat en un tram enllosat proper al mas L’Estrada. Aquest camí era utilitzat per anar en direcció a Berga sense passar per Manresa. Des de La Barata el camí es separava del de Manresa per anar a Mura, Talamanca i, dins de Calders, passar per L’Estrada, Llucià i Les Tàpies (on s’encreuava amb el de Vic) en direcció a Cabrianes. Va estar en ple funcionament fins els primers anys del segle XIX.

CAMÍ RAL DE VIC

Es conserva la majoria del recorregut que passa per dins el terme de Calders d’aquest camí que unia Manresa amb Vic anomenat en època roma “Strata Francisca”. Va estar en funcionament fins el 1853 en què es construeix la carretera de Manresa a Vic. Des del Pont de Cabrianes anava a Les Tàpies, Forn de la Calç, Torre Cabota i Calders.

COLÒNIA JORBA

Colònia industrial començada a construir el 1892 per l’empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Disposa de tres naus industrials, resclosa, canal i turbina. L’edifici principal d’habitatges és format per un cos allargat de 4 plantes. Havia disposat de serveis com forn de pa, botiga, escola, cafè, barberia, carnisseria, escola, etc.

CENTRAL ELÈCTRICA DE JORBA

Edifici del 1905 refet arran de les riuades del 1994 però que conserva les turbines originals. Aquesta central va ser construïda per proveir d’electricitat les diferents empreses del grup Jorba, a més a més de Manufactures Berenguer, d’Artés, i Bertrand i Serra a Sant Fruitós de Bages i Manresa, amb línia pròpia. El canal de proveïment hidràulic és una veritable obra d’enginyeria de més de 5 Km. de longitud, amb túnels excavats a la roca, sifons i un salt final de 97 metres de desnivell.

EL FORN DE CALÇ

Element format per tres forns circulars de calç a tocar la casa del mateix nom. La tradició d’explotació de la pedra calcària en aquest indret es remunta al segle X, tot i que aquests són datats de meitats del segle XIX i van ser explotats fins als anys 50 ndel segle XX. []

MOLÍ DEL BLANQUER

Molí datat el 1126 destinat a l’adobat de pells. Va ser completament renovat i modificat el segle XVIII i destinat a molí fariner, activitat que va estar en funcionament fins als primers anys del segle XX. La construcció actual, amb les dues moles, el canal i la bassa són, també, del segle XVIII. []

FONT DE LES TÀPIES

Paratge natural format per una bassa, degotalls, una font i un grup de platens que formen un interessant ecosistema natural. []

FONT DE L'AVI

Font d’estil noucentista situada sota la casa del Director de la Colònia Jorba. Consta d’un mur de 5 arcades, la central amb fornícula, dos bancs i la font. El brollador és de bronze i es conserven diferents plafons de rajoles polícromes que representen diferents escenes populars fetes pel ceramista Uró el 1934. S’anomena Font de l’Avi en record del fundador de la colònia.

CAL SERRA

Masia d’origen medieval, amb notables ampliacions dels segles XVIII i XIX, situada al centre del poble. Documentada des del 1329, conserva la seva estructura original i habitacions amb pintures murals del segle XIX en una de les quals la tradició diu que si estatjà la pretendenta carlina Blanca de Borbó.

amunt

L’AROLA

Datada el 1107, l’estructura actual de la casa és del segle XVII, amb afegits del segle XVIII. A tocar del poble, és una de les històriques i tradicionals grans cases pairals del municipi.

CASA GRAN DE BELLVEÍ

Masia d’origen medieval, amb ampliacions dels segles XVII, XVIII i XIX, situada a la vall del riu Calders. Conserva diverses llindes datades que ratifiquen l’antiguitat del mas i les seves posteriors ampliacions.

EL CANADELL

Documentat des del segle XIV la construcció original actual és del segle XVIII, amb ampliació important bel 1843. Conserva el mobiliari antic de la sala principal i un interessant celler Disposa de casa per als masovers, pallissa i coberts distribuïts entorn un ampli pati quadrat.

EL MANGANELL

Gran masia d’origen medieval, documentada des del 1154, amb grans ampliacions del segles XVII, XVIII i XIX on destaca les galeries i vidrieres modernistes de la façana de migdia.Conserva en bon estat el forn de pa, el rebost i el celler.

L’ANGLE

Anomenat així per estar situat en un angle o meandre del riu Calders, molt proper a Navarcles. És un dels grans masos de l’antiga parròquia de Viladecavalls. Tot i estar documentada des del 1090, la construcció actual correspon fonamentalment al segle XVIII. Disposa d’una capella dedicada a Sant Josep, celler amb botes de congreny i, proper al mas, la popular font de l’Angla.

LA VILA

Es coneix la seva existència des del segle XIV, amb ampliacions considerables del segle XVIII. Conserva algun finestral gòtic i singulars galeries a la part de ponent i migdia.

LES TÀPIES

Masia de grans dimensions documentada des del segle XIV. Situat a l’antic encreuament dels camins rals de Barcelona i Vic, el mas havia fet d’hostal, havent-se realitzat grans ampliacions durant els segles XVIII i XIX. Interessant porxada i galeries a l’ala sud.Té adjacent la capella de la Immaculada, datada el 1880, amb un singular campanar de torre quadrada.

SANT AMANÇ

Gran casa pairal del segle XVII amb posteriors edificacions. Conserva finestres de tradició gòtica i la capella de Sant Amanç, construïda el 1643, amb volta de canó i cor.

LA GROSSA

Històrica i gran cassa pairal de Calders, a tocar del terme de Moià. Documentada des del 1323, consta de diferents construccions, casa dels amos, dels masovers, pallisa, celler, etc. Conserva la capella de la Mare de Déu de La Grossa, construïda el 1843.

VILATERÇANA

Gran casal d’influència noucentista construït el 1930 per substituir una antiga construcció d’origen medieval que va cremar-se a finals del segle XIX. L’estructura actual conserva parcialment l’estructura de l’edifici original, si bé se li ha augmentat considerablement les dimensions i l’alçada.

amunt