PUNTS D'INTERÈS
ELEMENTS D’INTERÈS TURÍSTIC I PATRIMONIAL
LES ORQUÍDEES DE CALDERS
Les
orquídies silvestres de casa nostra són unes grans desconegudes.
Hi ha ben poca gent que sigui conscient de la gran varietat d’orquídies
que podem trobar ben a prop de casa. [ ]
DÒLMEN DE SAN TAMANÇ
Sepulcre
neolític de fossa del model de cista recoberta per lloses. Datat
entre el 3000 i el 2500 aC, al Neolític Final. [ ]
TOMBES DE PARTAGÀS
Necròpoli medieval formada per set tombes en forma de cista, col·locades
de forma paral·lela en direcció est-oest.
ESGLÈSIA PARROQUIAL DE ST. VICENÇ DE CALDERS
Església
de planta basilical documentada des del 980 però reedificada al
llarg del segle XVII. Voltes de creuer i absis poligonal. Conserva algun
relleu gòtic, claus de volta amb gravats i mènsules probablement
romàniques. Adjacent a la nau principal hi ha la Capella Fonda
o del Santíssim, de planta octogonal ni circular per dintre, d’estil
neoclàssic, construïda el 1852, amb cúpula i llanterna.
[ ]
SANT ANDREU BELLVEÍ
Edifici parcialment romànic datat al segle XII que conserva solament
els murs. Fou sufragània de la parròquia de Calders fins
el 1875.
SANT PERE DE VILADECAVALLS
Església
d’estil neoclàssic edificada el 1944 per suplir l’antiga
església que, tot i ser documentada des d’època medieval,
era construïda, bàsicament, al segle XVII.El juliol del 1936
l’antiga església va ser incendiada i construïda, de
nova planta, l’actual, més propera a la Colònia Jorba
que l’anterior.
SANT SALVADOR DEL CANADELL
Petita
capella de tradició romànica però fonamentalment
gòtica. De construcció simple amb nau rectangular, absis
semicircular i campanar d’espadanya. [ ]
CASTELL DE CALDERS
Documentat
des del 956 el domini corresponia a una branca dels vescomtes d’Osona,
els Calders, que el 1336 van vendre els seus drets a la família
Talamanca. A finals del segle XIV, el castell inicia una ampliació
que no s’acaba entrant progressivament en decadència i abandó.
Actualment destaquen les restes de torre mestre o de l’homenatge,
de planta circular, part dels murs de la muralla, un baluard quadrat i
petites restes de l’antiga església romànica de Santa
Maria del Castell. [ ]
POUA DE GLAÇ
Pou
de glaç datada el 1723. De planta circular amb dues obertures superiors,
més de 10 metres de fondària i 7 de diàmetre. Va
estar en funcionament fins a meïtats del segle XIX. [ ]
BARRAQUES DE VINYA
Es
conserven a Calders diferents exemples d’aquesta antiquíssima
tècnica de construcció popular coneguda com de “pedra
seca”. Aquesta tipologia de construcció la podem trobar tant
amb planta circular, com rectangular, sempre però, datades a partir
del segle XIX coincidint amb la gran expansió de la vinya. Amb
la mateixa tècnica podem trobar parets de marge, pous, etc. [ ]
CREU DEL TERME
Creu
de terme de l’any 1805 feta en ferro i damunt un pedestal octogonal
de pedra. Situada a la cruïlla de camins del camí ral de Manresa
a Vic amb el d’Artés. [ ]
amunt
CAMÍ RAL DE BARCELONA
Una part de l’antic camí ral de Barcelona a Berga es conserva
en molt bon estat en un tram enllosat proper al mas L’Estrada. Aquest
camí era utilitzat per anar en direcció a Berga sense passar
per Manresa. Des de La Barata el camí es separava del de Manresa
per anar a Mura, Talamanca i, dins de Calders, passar per L’Estrada,
Llucià i Les Tàpies (on s’encreuava amb el de Vic)
en direcció a Cabrianes. Va estar en ple funcionament fins els
primers anys del segle XIX.
CAMÍ RAL DE VIC
Es conserva la majoria del recorregut que passa per dins el terme de
Calders d’aquest camí que unia Manresa amb Vic anomenat en
època roma “Strata Francisca”. Va estar en funcionament
fins el 1853 en què es construeix la carretera de Manresa a Vic.
Des del Pont de Cabrianes anava a Les Tàpies, Forn de la Calç,
Torre Cabota i Calders.
COLÒNIA JORBA
Colònia
industrial començada a construir el 1892 per l’empresari
manresà Pere Jorba i Gassó. Disposa de tres naus industrials,
resclosa, canal i turbina. L’edifici principal d’habitatges
és format per un cos allargat de 4 plantes. Havia disposat de serveis
com forn de pa, botiga, escola, cafè, barberia, carnisseria, escola,
etc.
CENTRAL ELÈCTRICA DE JORBA
Edifici del 1905 refet arran de les riuades del 1994 però que
conserva les turbines originals. Aquesta central va ser construïda
per proveir d’electricitat les diferents empreses del grup Jorba,
a més a més de Manufactures Berenguer, d’Artés,
i Bertrand i Serra a Sant Fruitós de Bages i Manresa, amb línia
pròpia. El canal de proveïment hidràulic és
una veritable obra d’enginyeria de més de 5 Km. de longitud,
amb túnels excavats a la roca, sifons i un salt final de 97 metres
de desnivell.
EL FORN DE CALÇ
Element
format per tres forns circulars de calç a tocar la casa del mateix
nom. La tradició d’explotació de la pedra calcària
en aquest indret es remunta al segle X, tot i que aquests són datats
de meitats del segle XIX i van ser explotats fins als anys 50 ndel segle
XX. [ ]
MOLÍ DEL BLANQUER
Molí
datat el 1126 destinat a l’adobat de pells. Va ser completament
renovat i modificat el segle XVIII i destinat a molí fariner, activitat
que va estar en funcionament fins als primers anys del segle XX. La construcció
actual, amb les dues moles, el canal i la bassa són, també,
del segle XVIII. [ ]
FONT DE LES TÀPIES
Paratge
natural format per una bassa, degotalls, una font i un grup de platens
que formen un interessant ecosistema natural. [ ]
FONT DE L'AVI
Font d’estil noucentista situada sota la casa del Director de la
Colònia Jorba. Consta d’un mur de 5 arcades, la central amb
fornícula, dos bancs i la font. El brollador és de bronze
i es conserven diferents plafons de rajoles polícromes que representen
diferents escenes populars fetes pel ceramista Uró el 1934. S’anomena
Font de l’Avi en record del fundador de la colònia.
CAL SERRA
Masia d’origen medieval, amb notables ampliacions dels segles XVIII
i XIX, situada al centre del poble. Documentada des del 1329, conserva
la seva estructura original i habitacions amb pintures murals del segle
XIX en una de les quals la tradició diu que si estatjà la
pretendenta carlina Blanca de Borbó.
amunt
L’AROLA
Datada el 1107, l’estructura actual de la casa és del segle
XVII, amb afegits del segle XVIII. A tocar del poble, és una de
les històriques i tradicionals grans cases pairals del municipi.
CASA GRAN DE BELLVEÍ
Masia d’origen medieval, amb ampliacions dels segles XVII, XVIII
i XIX, situada a la vall del riu Calders. Conserva diverses llindes datades
que ratifiquen l’antiguitat del mas i les seves posteriors ampliacions.
EL CANADELL
Documentat
des del segle XIV la construcció original actual és del
segle XVIII, amb ampliació important bel 1843. Conserva el mobiliari
antic de la sala principal i un interessant celler Disposa de casa per
als masovers, pallissa i coberts distribuïts entorn un ampli pati
quadrat.
EL MANGANELL
Gran
masia d’origen medieval, documentada des del 1154, amb grans ampliacions
del segles XVII, XVIII i XIX on destaca les galeries i vidrieres modernistes
de la façana de migdia.Conserva en bon estat el forn de pa, el
rebost i el celler.
L’ANGLE
Anomenat així per estar situat en un angle o meandre del riu Calders,
molt proper a Navarcles. És un dels grans masos de l’antiga
parròquia de Viladecavalls. Tot i estar documentada des del 1090,
la construcció actual correspon fonamentalment al segle XVIII.
Disposa d’una capella dedicada a Sant Josep, celler amb botes de
congreny i, proper al mas, la popular font de l’Angla.
LA VILA
Es coneix la seva existència des del segle XIV, amb ampliacions
considerables del segle XVIII. Conserva algun finestral gòtic i
singulars galeries a la part de ponent i migdia.
LES TÀPIES
Masia
de grans dimensions documentada des del segle XIV. Situat a l’antic
encreuament dels camins rals de Barcelona i Vic, el mas havia fet d’hostal,
havent-se realitzat grans ampliacions durant els segles XVIII i XIX. Interessant
porxada i galeries a l’ala sud.Té adjacent la capella de
la Immaculada, datada el 1880, amb un singular campanar de torre quadrada.
SANT AMANÇ
Gran casa pairal del segle XVII amb posteriors edificacions. Conserva
finestres de tradició gòtica i la capella de Sant Amanç,
construïda el 1643, amb volta de canó i cor.
LA GROSSA
Històrica i gran cassa pairal de Calders, a tocar del terme de
Moià. Documentada des del 1323, consta de diferents construccions,
casa dels amos, dels masovers, pallisa, celler, etc. Conserva la capella
de la Mare de Déu de La Grossa, construïda el 1843.
VILATERÇANA
Gran casal d’influència noucentista construït el 1930
per substituir una antiga construcció d’origen medieval que
va cremar-se a finals del segle XIX. L’estructura actual conserva
parcialment l’estructura de l’edifici original, si bé
se li ha augmentat considerablement les dimensions i l’alçada.
amunt
|